Diuen que a octubre finit, mor la mosca i el mosquit... No ho acabo de tenir clar: no diré pas que no dels bitxos que piquen i molesten, però cert és que a l'octubre és quan va començar a viure la petita mosqueta i ara, a juny finit, ja hem tingut temps de posar-ho tot a punt i només ens cal esperar.
Un curs intens, amb alts i baixos, precedit per la gesta del iaio, que va decidir anar-se'n lluny, lluny per ser a prop, a prop. Un hivern in crescendo, amb una panxeta que no es va decidir a mostrar-se fins ben bé entrat el març. Una primavera tardana, amb Pasqua tardana que ha culminat amb una Patum tardana i com n'hi ha poques de diversió i també de calor... I tot això acompanyat de bona música bona, sobre tot la del directe: Orquestra d'Acordions de Sabadell, Amar Mendé, Ateneu Bendula, Camerata Bacasis...
Aviat, ****, treuràs el nas de dintre de la teva mare... Ja queda molt poc i et volem fer una bona rebuda! No t'he vist encara amb els ulls físics, però sé que ets preciosa!
Tothom està expectant: qualsevol nit pot sortir el sol!
